Oferim aquest taller de musicoteràpia per millorar la qualitat de vida de les persones grans.

Volem que aquest taller sigui un intercanvi d'emocions i sensacions, tenint com a eix fonamental la música.

Nosaltres treballarem amb la veu, el cos, els instruments, i sobretot amb l'afecte i respecte que les persones grans ens mereixen, ajudant-los a expressar la seva riquesa interior.

És l'ús dels elements de la música (ritme, melodia i harmonia) amb l'objectiu d'afavorir la comunicació, l'expressió, la mobilització, l'aprenentatge, l'autoestima, l'organització i altres objectius terapèutics, amb la finalitat de satisfer unes necessitats físiques, psíquiques, socials i cognitives.

Utilitzar la música per curar certes patologies no és quelcom nou; en les societats primitives, el xaman, amb els seus cants i instruments, utilitzava la música per espantar els mals esperits que causaven la malaltia; a Grècia es deia que amb l'art de la música s'arribava a un estat de perfecció que ens acostava als déus; Farinelli va ser el primer musicoterapeuta remunerat, ja que va ser contractat pel Rei Felip V per alleujar la seva depressió i calmar-li el son.

En el segle XVIII, per primera vegada s'estudien els efectes de la música sobre les persones des d'un punt de vista científic; i és en el s. XX on ja s'utilitza la música de forma oberta com a teràpia, contractant a músics en els hospitals de combatents americans de la primera guerra mundial.

Actualment, la musicoteràpia s'ha extès arreu del món com una disciplina de la salut. En el nostre país encara s'empra poc en la nostra sanitat pública, però als Estats Units i en altres països europeus és una disciplina integrada al sistema sanitari i adreçada al tractament complementari d'un gran ventall de patologies.

La musicoteràpia és útil en totes les etapes de la nostra vida. És una eina que ens serveix de reforç i ens acompanya quan estem patint moments difícils a qualsevol edat.

Treballar amb la música ajuda a millorar l'aspecte físic, cognitiu, emocional i social de les persones grans, contribuint així a millorar la seva qualitat de vida.

Està clar que les persones grans no envelleixen de la mateixa manera, ni que fer-se gran implica un deteriora mental. Però si que apareixen uns factors que poden afectar algunes capacitats físiques i psíquiques , com per exemple, la pèrdua de memòria immediata.

A part de la pèrdua de memòria, amb l'edat poden aparèixer els problemes següents:

• Propensió a perdre i a no localitzar les coses.
• Dificultat en la parla.
• Dolor crònic.
• Disminució de la capacitat auditiva.
• Labilitat emocional, és a dir, expressió desproporcionada de sentiments i emocions.
• Apatia.
• Soledat.
• Abandonament personal.
• Abandonament d'aficions i antics hobbies.
• Desorientació espaciotemporal.

L'aspecte lúdic i terapèutic de la musicoteràpia fa que no només es millori a un nivell personal. La musicoteràpia facilita la comunicació amb els demés, fomenta la participació, afavoreix la concentració i estimula la memòria i el llenguatge.

Volem crear un espai lúdic on les persones grans puguin compartir les experiències relacionades amb la música que han estat paleses en la seva vida. Volem sentir els seus records.

En primer lloc omplirem una fitxa per saber la història musical de la persona. Haurà de contestar preguntes relacionades amb els seus gustos musicals, les cançons que li cantava la seva mare o el seu pare, les cançons que els han acompanyat al llarg de la seva vida, les músiques que els han deixat més empremta... És important saber les preferències musicals de les persones per fer les sessions més operatives.

Sessions

Realitzarem sessions d'1 i 15m setmanals , a un grup d'una capacitat mínima de 8 persones i un màxim de 14, on realitzarem diverses activitats lúdiques i variades que tenen la música com a eix transversal.

L'educador i musicoterapeuta Edgar Willems va establir una relació molt interessant entre la naturalesa de la música i les persones:

La nostra vida física i fisiològica és rítmica. Els nostres òrgans i sistemes funcionen per ritmes. La ciència ens diu que el ritme musical influeix sobre el bulb raquidi, que és el que controla el funcionament dels nostres òrgans: el batec cardíac, el ritme respiratori, la pressió arterial, l'estat de la digestió...etc.

Per aquest motiu realitzarem infinitat d'activitats rítmiques que tindran com a objectiu:

• activar el sistema motor
• afavorir el control de moviments
• donar estructura (regularitat, constància, silencis)
• estimular la intel·ligibilitat del llenguatge
• afavorir la psicomotricitat i l'equilibri

La melodia neix d'una emoció, és el món dels sentiments i de l'afectivitat. Qualsevol de nosaltres té una melodia associada a un record, o tenim diferents melodies i cançons associades a diferents estats d'ànims. La melodia actua sobre el sistema nerviós vegetatiu i el sistema límbic diencefàlic. En el diencèfal la melodia adquireix un significat que desvetlla tot un univers interior de sentiments i emocions.

• afavorir la capacitat d'evocació emotiva
• realitzar una activitat social integradora
• control de la veu
• afavorir la consciència semàntica i fonològica
• permetre associacions extra-musicals
• autorealització

Utilitzarem la veu per a recrear i crear petites melodies, així com cantar cançons que tenen un significat afectiu. El treball amb cançons és una eina de gran rellevància emocional, de gran poder expressiu que permet treballar aspectes lingüístics, d'articulació i que, a més, ajuden a activar zones i circuits cerebrals comuns.

L'harmonia conté el ritme i la melodia i té relació amb els elements relacionats amb el coneixement. Està lligada a les relacions intel·lectuals i amb relacions conceptuals entre els sons que genera. La seva audició requereix més participació de l'escorça cerebral; és més complexa, més evolucionada i implica major activitat psíquica i mental.

Dr. Aittor Loroño: El cervell cortical, format per dos hemisferis, dret i esquerra, regula tot el nostre raonament, el nostre conscient. Actua en els tres espais de temps, passat, present i futur. És capaç d'anticipar les coses i musicalment correspon a l' harmonia musical, a la creació i a la composició musical.

Els acords consonants estan associats a l'equilibri, al repòs i l'alegria. Els acords dissonants s' associen a l' inquietud, al desig i l'agitació.

Utilitzarem estímuls sonors musicals, plaents o no, per tal de generar canvis en els diferents sistemes de neurotranmissió cerebral. Sabem, per exemple, que els sons desagradables produeixen un augment de la serotonina, també anomenada l'hormona de l' humor.

Els nostres objectiu són:

• Estimular la capacitat auditiva mitjançant la discriminació de sons
• Afavorir la relaxació
• Afavorir la presa de consciència i alliberament de sentiments subconscients que poden pertorbar a la persona
• Aconseguir un cert equilibri i benestar interior

A banda d'aquesta relació entre els elements fonamentals de la psicologia de la música amb la psicologia humana, hem de tenir en compte altres elements com l'altura tonal, el tempo, la intensitat, el timbre i la tonalitat.

En cada sessió es distingiran tres fases d'intervenció, que donen estructura i seguretat al grup.

1. Fase d'entrada: es canta una cançó de benvinguda per emmarcar la sessió i pel reconeixement de les persones dins del grup. Un dels objectius d'aquesta fase és establir una afectivitat en el grup i una empatia entre els membres del grup i el musicoterapeuta.
2. Fase central: en aquesta fase es realitzaran les diferents activitats de cant, audició, improvisació musical, moviment, etc., atenent a les necessitats generals del grup.
3. Fase d'acomiadament: en aquesta fase es realitzarà una activitat per tancar la sessió. Fase d'agraïment al grup per haver contribuït a la sessió.

• Una sala àmplia que ens permeti moure'ns lliurement
• Taules i cadires
• Un equip de música amb entrada USB
• Un teclat elèctric
• Matalassets petits per estirar-nos al terra
• Diversitat d'instruments de percussió
• Material sonor divers: campanes, xiulets, sirenes...que ens permeti classificar i ordenar sons
• Pilotes de porexpan

AVALUACIÓ

Després de cada sessió es farà un balanç del que s’ha treballat.

Es valoraran els exercicis, la coordinació, la participació dels membres del grup, els recursos materials, les dificultats sorgides...etc. Treballarem en aquells aspectes que podem millorar.

És important el diàleg amb el grup, la família i professionals d'altres àmbits per garantir un bon funcionament i desenvolupament de les sessions.

Els professionals: